dimarts, 16 de febrer del 2010

Mitja de Barcelona. 14 de Febrer 2010

Doncs no va poder ser, encara q el Correcaminos empenti amb la seva estupenda crònica no vaig poder fer marca x 14'', és més, em sumo al qualificatiu dels pisteros, cursa "agradolça".
Abans però felicitar de tot cor al David i al Xavi per l'excel·lent collita de medalles en terra de vins i caves!!! En campionats com aquests ja sabeu q les marques són secundàries i el q compta és la "xapa"!!! Així q objectiu més q complert, ara a pensar en Saragossa i en el 800 on segur millorareu els registres personals!!!El q ens hauran d'explicar en més detall és la crònica del migdia a Vilafranca... i on pot guardar tantes medalles el David!!!

Bé, en quan a la mitja, la preparació no havia estat del tot reeixida, les sèries llargues no sortien i a les curtes patiment de valent, així q no les tenia totes amb mi. Però com deia el profe calia arriscar i provar.
Per circumstàncies familiars i dp d'uns dies de dormir poquet vaig fer el desplaçament la mateixa matinada de la prova... (potser aquí vaig hipotecar la millora en segons de la marca), a les 5 tocava aixecar-se i a les 5h15 sortida vers la ciutat comtal. Viatge tranquil, i arribada amb barrufa!!! Com a mínim es repetien les condicions d'entreno del darrer mes... El fred era important però x la gent del pirineu suportable.
A les 8 em trobo amb la Marta i em dóna el dorsal, xerradeta i ànims i cap al pàrquing a fer tot el ritual previ a la cursa.
A les 8h50 a la sortida sense dorsal preferencial...però utilitzant la tàctica del profe... veient en primera línia als compis andorrans, Toni, Marcos i Ivan.
Sorpresa des del públic quan el nostre estimat compi Vallve, em crida, m'anima i em fa fotos!!! El millor moment del matí, no estic sol.
A les 9 sortida i venga q 21 km no són res!!! Primers metres i trobada amb un vell conegut de la mitja de gavà de l'any passat, el meu company de mitges, Xavi Cluselles de Sant Boi (samarreta blava), em diu q va a sensacions i sense crono, fins q les cames aguantin i déu n'hi do com li aguanten!!! Fem tota la cursa junts però aquest cop sóc jo el q porto més el pes del grup, vull fer marca!!!,
Al principi de la mitja al grup som 4, dp 5 quan agafem la keniata al km 5 i al 10 se'ns ajunta el Bernat de Terrassa (un altre vell conegut, de vermell a la 2a foto). El pas pel km 10 ens indica q estarem al voltant de la marca de gavà de l'any passat però cal patir. Fem del 10 al 15 junts els 6, tirant ara, el Bernat i un menda. Al km 15 aprox. es queda la keniata i posteriorment els 2 companys q durant total la cursa estaven amagadets ...
Així arribem als 3 darrers km's i el Bernat estira definitivament i el Xavi i jo no podem reaccionar, a un km i mig em despenja el Xavi i fa un gran darrer km, jo q ja no puc dir fava intento aguantar el q puc i acabo 13 segons per darrera seu, just el q em calia x fer marca... Per tant mal sabor de boca final però veient com havia entrenat i les circumstàncies pre-cursa doncs encara no desespero del tot.
Cal dir q al km 19 aprox. em vaig trobar al Marcos q estava rodant els darrers km's dp d'ajudar al Toni, em va animar força.
Com diu el profe, de mitges n'hi ha més i ara toca pensar en Cambrils on reduiré la distància fins als 10.

2 comentaris:

correcaminos ha dit...

Speedy, no perdis l'esperança perquè estàs molt aprop, el tema del viatge, la matinada brutal i no haver descansat durant la setmana, han estat determinants. Sense comptar que vas haver de tirar del "carro" durant gran part del recorregut. Tot i això només t'has quedat a les portes.
A la propera de ben segur que ho aconseguiràs!

Una abraçada.

Xavi ha dit...

Dues cosetes abans d'anar a dormir que avui les series "m'han hecho daño".
En primer lloc felicitar a tots aquells que heu participat a la mitja de Barcelona i a més l'heu finalitzat. Per mi finalitzar una mitja ja és digne d'admiració (ja ho sabeu, paraula de ·pollero").
En segon lloc, em dorogeixo al speddy. Tens raó no t'has de conformar. El no haver dormit o descansat lo suficient, el no haver entrenat bé, el matinar, viatjar i el fred no són excusa. Continua entrenant a tope i res de queixar-se com d'altres. Recorda els "reds" parlem a la pista (en el teu cas a l'asfalt).
Novament felicitats a tots i a entrenar a tope per Cambrils que de ben segur hi hauran sorpreses.
Apa siau.