dilluns, 29 de novembre del 2010

Cartel



Hola REDS!!!!!

Us informo que a partir del diumenge dia 28 de novembre, forma part del grup dels privilegiats super-homes anomenats "maraton-mans", el soci del club, Antonio CANALES JULIÁN, ja que amb la seva llebre, (o sigui jo mateix...) i una força de voluntat i esperit de superació dignes del millor corredor, va aconseguir passar la meta dels 42,195 en només 04h07'36''.

Joderrrr, 48 tacos que té el tio...jejejeje!!!!!

D'altra banda també va venir a Donosti L'Hble. Ironman, Sr. Josep CLAVERO DEL MORAL, que lluny de les espectatives que tenia el dia anterior de la cursa que inclús hem va dir "aniré a cabar-la", el tio va i l'acaba en un temps de 03h20'27'', menys mal que només anaba a acabar-la!!!!!!.


Enhorabona Cracks!!!!


Salutacions a tots,
J. REPISO
"Repi pa los amigos...."

dilluns, 22 de novembre del 2010

Marató Sant Sebastià 2010

Cartel

Hola Reds!!!!

En Josep CLAVERO, Antoni CANALES i jo mateix ens enfrontarem als 42,195km de Donosti, per l’Antoni serà la primera vegada, (sempre ha d'haver una...jejeje), l'0bjectiu és passar-ho bé, com a tos els maratons i que el "novatillo"...jejeje(espero que no llegeixi això), passi la meta d'Anoeta....crec que si ho farà i que li penjaran la seva medalla, estic segur. Ja us explicaré.

Apa salut i Km.

Joanet


dijous, 18 de novembre del 2010

Crònica de la Behobia- Sant Sebastià


Diumenge 14 de novembre 10 reds van disputar la clàssica cursa  del País Vasc que aquest any arribava a la seva 46a edició. Sota unes condicions climàtiques molt adverses amb pluja, vent i fred, es van recórrer els 20 km que separen Behobia de Donostia.
El perfil de la cursa no enganya (dos ports de muntanya i una zona de tobogans) i això comporta que sigui una de les més dures del calendari espanyol.
Tanmateix aquesta duresa es relativitza amb l'ambient que es pot viure durant els 20 km plens de seguidors que no paren d'animar tots els corredors, sobretot en els trams durs de pujada. Igualment es favorable a l'atleta l'alt nombre de participants, més de 17300, ja que ajuda a que es formin grups per a totes les marques i que sigui més accessible córrer acompanyat.


El guanyador de la cursa va tornar a ser Rafael Iglesias que va repetir triomf i va deixar al gran Chema Martínez a les portes de guanyar la seva cinquena Behobia.

Per part red, la nostra representació aquest any comptava amb nou debutants i amb l'Andrés Herrera com a veterà en la cursa. Tots van acabar força satisfets. Els seus temps van ser els següents:

Alan Manchado 1h08'37
David Mendez 1h17'23
Cesar Amigó 1h21'01
Edgar Amaro 1h25'41
Andres Herrera 1h26'34
Joan Repiso 1h27'07
Cesar Marquina 1h27'38
Sònia Malki 1h34'41
Adrià Rozas 1h34'50
Marta Gàlvez 1h39'45

Cal destacar que la Sònia debutava amb la samarreta del club i també debutava en una distància superior als 10 km. Però no va estar sola ja que va tenir en l'Adrià una llebre de luxe!!!



Si voleu trobar moltes  més fotos de la cursa cliqueu al següent enllaç: Fotos Behobia

Si voleu una crònica de l'estatge a Ca l'Aramburu amb les truites de bacallà i la sidra haureu d'anar als rodatges...


dilluns, 15 de novembre del 2010

Marató Costa Daurada


Bones companys !!!,

Ja he tornat de la meva primera  marató, una passada !!!. M’ho he passat molt bé, patint, evidentment, però molt bé.
He fet una primera part de la cursa molt conservadora, passant la mitja en 1:40. La segona mitja m’ha sortit més rápida, ja que al veure que les sensacions cap al final eren bones, he apretat una mica per millorar el meu temps. 

Al final, 3h18min32s. Estic molt satisfet de la cursa que he fet.

Com a anécdota, he hagut de parar a buidar la bufeta al km 15, jeje, és que no em podía aguantar !!!.

Ens veiem aviat,

David. 



 

divendres, 12 de novembre del 2010

46à Behobia-Sant Sebastià


11 atletes del club (9 nois i 2 noies) es desplaçaran aquest proper cap de setmana al País Vasc per participar diumenge a la 46à edició de la clàssica Behobia-Sant Sebastià.

Aquesta cursa en ruta de 20 km i dos ports de muntanya reunirà a la línia de sortida a més de 20000 corredors de 15 nacionalitats diferents.

Chema Martínez, Rafael Iglesias i dos atletes etíops sortiran com a principals candidats a la presigiosa victòria.

En aquesta cursa debutarà amb la samarreta del club la Sònia Malki. Benvinguda als reds!!!! i molta sort!!!

dimarts, 9 de novembre del 2010

Marató de Nova York

Dos dels nostres companys reds ja poden presumir que han completat la marató més mítica del món. La marató de Nova York!!!

El Jordi i el Manel van completar diumenge el seu objectiu de ser finishers a la ciutat que mai dorm. Els seus temps van ser: 3h38'45 el Jordi i  4h36'57 el Manel. Moltes felicitats a tots dos!!!

Tanmateix el Jordi i el Manel podran dir que van còrrer en la darrera marató del més gran maratonià de tots els temps, diumenge passat Haile Gebreselassie va penjar les seves sabatilles. El petit etíop no va poder completar la marató que somiava guanyar per una tendinitis crònica en un genoll, va abandonar al km 25. L'home del somriure etern es retira amb 37 anys i la sensació d'haver estat un dels millors atletes de la història.

Haile manté diferents records mundials, entre altres, el rècord del món de marató en 2h03'59.



diumenge, 7 de novembre del 2010

Marató de Frankfurt







Satisfacció, podria ser la paraula per definir la sensació que vaig tenir al finalitzar la cursa. El dia va ser força bo, la temperatura una mica freda al principi, ja era d’esperar, però molt agradable durant tota la carrera. L’animació va ser molt bona, especialment en la zona del casc urbà amb molta gent amb xiulets i d’altres estris sorollosos. Vaig iniciar la cursa a un ritme bo, anant amb un grupet que poc a poc es va anar desintegrant. Les sensacions que tenia eren bones. La mitja la vaig passar bastant bé a 1h21; la segona part em va costar una mica més, especialment del km 36 al 40. No obstant, el caliu a la zona final era molt bo i es tenia que córrer com fos. L’entrada al hall d’arribada també va ser molt espectacular i fent marca a 2h44, encara més. Quan corres et passen moltes coses pel cap, però quan acabes també. Especialment quan arribava vaig pensar i dedicar la cursa al meu sogre, que va morir tot just una setmana abans de la cursa. Agraeixo molt el suport que vam tenir per part de l’equip, dono gràcies per la presència dels acompanyants i familiars que van venir i que són imprescindibles en les curses amb els seus ànims, el seu caliu i l’ajut en els avituallaments. Després de tants entrenaments, el fet de participar ja és un premi, i quan acabes la cursa ja penses en quina serà la propera. Per això, un cop passada aquesta setmana de desconnexió vull tornar a veure els companys de marató, Carles M, Adrià, Andrés, Albert, Cèsar, Edgar i tothom qui es vulgui apuntar per a pensar en els nous reptes propers.

Carles V i família








dijous, 4 de novembre del 2010

Informació sobre la participació en curses

Bones a tots/totes,

desde la junta us preguem que si participeu en alguna cursa amb la samarreta del club ens informeu previament al correu electrònic: amicsatletisme@andorra.ad i així  podrem enviar els resums i els resultats de les curses a la premsa i actualitzarem el bloc amb més eficiència.

Moltes gràcies a tots/totes per la vostra col·laboració!!!

dimecres, 3 de novembre del 2010

(Llarga) crònica de la marató de Frankfurt

Que difícil es començar la crònica de una marató. Et venen al cap tantes coses que es complicat explicar-ho en format text..

Abans que res voldria començar pel agraïments. A l'Esther per la seva paciència durant totes aquestes setmanes en que arribes tard i cansat i ja tens el sopar a punt. Sense el teu suport no hagues pogu acomplir la fita marcada.Un petó enorme per tu.

Als demes corredors de la marató: en Carles (Ets un crack no falles mai!!!), el Cèsar (Gràcies per fer que els entrenos siguin menys feixucs i encara tinc esperances d'acabar junts una marató!!!), l'Adrià (Gràcies per compartir series i la propera Sub- 3hores), l'Andrés (Sempre pendent de tots), i no vull deixar-me l'Albert, un exemple d'esforç, de dedicació i de superació com ningú, "ets molt gran tiu!!!"

Desprès a l'Edgar que com deia en Guardiola sobre el Messi ja no hi han paraules per definir-lo: altruista, pacient, psicòleg, entrenador, bellíssima persona... Muito Obrigado.

Als suporters/cheersleaders durant la cursa: Marlene, Sonia, Gemma, Vallverdú family, Esther&Kilian, i Pedro. Els vostre ànims i la vostra intendència valen un 10, sempre animant i preparant-nos els Power Gels. No sabeu com s'arriba a agrair aquets petits gestos durant una marató. Els vostres crits alleugerien el llarg camí cap a l'arribada.

No hem voldria oblidar els Reds que es van quedar a Andorra i durant aquestes setmanes d'entreno i que sempre s'han interessat per nosaltres i com no ens ajudaven a tirar les series: Els Daltons (A veure si us animeu!!!), l'Alan, el Xavi, en Correcaminos, l'Enrique, la Eva (recuperat ben aviat que ja tenim ganes de veure't), en Carlos, en Clavero, l'Armand, l'Anna, en Miranda, la Jenny... Gràcies nois/es.

Desprès de tan rotllo faré cinc cèntims de la cursa. La sortida va ser puntual (estem a Alemanya i es sagrat), les condicions de temps perfectes i el circuit feia bona pinta. Fins al km 20 anavem marcant el ritme com un rellotge (Per això l'Edgar es un crack) teníem la llebre de les 2h59 davant nostre però anava a un ritme mes elevat del que tocava, no entenc com no prenen consciencia de l'error que fan ja que apuren a la gent de manera innecessària... En Cèsar va decidir parar en aquest moment (un altre dia serà no ho dubtis) i l'Adrià va accelerar el ritme.

Fins al 23, en companyia del Mister, anàvem marcant el ritme i en aquest moment l'Edgar hem va dir que afluixava i que tiressi jo sol (Quina bona feina hem va fer!!). Ara tocava apretar les dents jo solet contra el crono. Vaig decidir seguir una noia que anava amb nosaltres desde el principi i tots dos vam anar fent fins al 32, moment on hem vaig quedar definitivament sol ja que es va despenjar.Ara ja començava a notar el cansament acumulat pero nomes quedava 9km (Una volta al parc del Segre!!).

Els darrers km van ser molt i molt complicats les cames estaven carregadíssimes i l'esforç anava increscendo. Es el famòs muro!!! Malauradament els temps de pas anaven augmentant i semblava difícil aconseguir rebaixar la marca de l'any anterior.

Al 40 ja nomes en quedaven dos!!! Un darrer esforç. Vinga, vinga. 2km mès i ja es veia la sala de festes on havien muntat l'arribada. Va ser super emocionant, el cor s'encongia: una alfombra vermella, unes animadores amb pompons, la mùsica a tope i l'arc d'arribada que marca el final del tunnel. Les llàgrimes estaven a punt d'aflorar,pell de gallina. Al cap de poc van arribar l'Adrià i l'Edgar i ens vam abraçar efusivament: ho hem aconseguit!!!

La Marató es ven be això: 42km d'emocions i sentiments totalment canviants, alegria, cansament,ràbia,impotència, tristor, patiment i més patiment i al final el sentiment d'haver acabat,d'haver portat el cos límit i dir-li "Ho tens clar si et pensen que abandonaré. Soc mès fort que tu!!"

Es quelcom inexplicable s'ha de fer-la i viure-la ja que la marató per mi es una fita de superació personal com poques i a sobre sempre amb carrers plens de gent que animen i valoren la feina realitzada per tots i cada uns dels corredors i no solsament els africans que dominen descarament la disciplina.

No ho voleu provar???

Ens veim aviat a l'Estadi.

Resultats de la marató de Franckfurt

Resultats dels nostres set reds a Alemanya:

Carles Vallverdú 2h44'37 MMP
Carles Mariné 2h59'52
Adrià Rozas 3h05'04
Edgar Amaro 3h17'36
Andres Herrera 3h29'18
Albert Pons 4h08'13
Cesar Amigó va abandonar