dijous, 3 de desembre del 2009

Una marató, un bon “viatge” de 42 gr.


Quin graciós aquest Filípides oi?

Primer volia felicitar-vos molt sincerament a tots, us ho dic amb el cor.
Per alguns de vosaltres era la primera vegada que entraveu dins del món de les drogues dures; del LSD, del jaco, del crack … en definitiva de la dependència del patiment de 15 setmanes de bogeries compartides per poder arribar a fer realitat un “viatge” i un somni tant desitjat que per sempre més us quedarà gravat dins del vostre cervell. Quedarà registrat, ja no el podreu esborrar.
Heu pogut realitzar aquest “viatge” ple d’emocions, d’adrenalina, de sentiments, de patiments, d’alegries, de remordiments, de sensacions contradictòries, d’ansietat, de necessitat de tenir una nova papela per veure què us espera…
Però les drogues dures són dures, ja se sap; Aquest món és cruel i heu vist com alguns companys vostres es quedaven tirats pel camí…. Unes sobredosis mal portades, la dependència visceral al patiment, els anys enganxats…
Rehabilitació, mono, ansietat, mono, angoixa, mono…
Aquest cop jo no us he pogut acompanyar físicament en el vostre “viatge” més desitjat. Però us puc assegurar que he estat amb vosaltres des del diumenge a les nou del matí quan va començar a córrer l’adrenalina per les vostres venes, fins que l’àcid làctic va aconseguir fer aquella barreja “inhumana” que paralitza tota la musculatura… I vosaltres com autèntics yonkis seguíeu amb el vostre “viatge”, el vostre somni…
Els vostre peus flotaven pels carrers, per les llambordes, per l’asfalt llombard de Florència. El ritme de la vostra respiració i del vostre cor eren una sola cosa perfectament estimulada per totes les substàncies prohibides preses amb unes dosis concretes, perfectes, calculades i assaborides durant 15 setmanes d’autèntica addicció…
Vareu travessar un nou llindar, parant el rellotge del somni en un punt mort, inconcret i exacte.
Aquest punt és la nova fita.
Aquí teniu un autèntic yonki per tots el vostres somnis.
Petons a tots.