dimecres, 2 de desembre del 2009

La Marató

Fins el 29/11/2009 per mi la definició de MARATÓ es traduïa en 42Km 195m, i molta paciència per preparar una prova que requeria de molta constància, sacrifici, perseverança, patiment, i un instint de superació únic per poder mantenir la motivació.

He de confessar, que fins al últim moment, mai he tingut la convicció de poder afrontar tal repte. Gràcies a vosaltres, i a tota la gent que m’envolta en el meu dia a dia, poc a poc m’he convençut que la gesta era possible i que tot l’esforç valia la pena materialitzar-lo en la cursa.
És difícil resumir aquests tres mesos d’entrenaments i noves sensacions, però jo intentaré fer també el meu particular resum.

Els meus ingredients principals:
- Grup, no necessariament homogeni però amb un objectiu comú. Per exemple, buscar gent que tinguin Qualitat, Rigor, Intel•ligència, Paciència, Perseverança, Motivació, Alegria, Experiència, Constància, algun Indecís i algun Rebel, o el que és el mateix: un Alan, un Isidre, un Carles Vallverdú, un Edgar, un Cesar, un Carles Mariné, un Enrique, un Pepe, un Albert, un John, i una Eva, són una barreja de personatges prou particulars com per intentar afrontar el repte.

Sobre tot, al fer la selecció de companys, no oblideu avaluar si les seves parelles i/o persones més properes són comprensives, pacients, entusiastes i que els estimin molt, cal recordar que els hauran d’aguantar a ells i a tot el grup :). Així que si conteu amb una Mar, una Esther, una Rakel, una Anna, una Gemma, una altra Esther, una Lurdes, una Roser, una Xus i un Toni, millor que millor.

- Entrenador, o més aviat: psicòleg, massatgista, pare, amic i company, tot en un a ser possible, és a dir, buscar un Edgar Amaro que sigui capaç de reunir totes aquestes qualitats.

- Suport família: parella, pares, germans i amics, conscienciats de que la marató durant un període de temps, és la teva prioritat 1 en tots els teus moments lliures (no sortides improvisades, no activitats esportives fora de l’entreno, no anar a dormir tard, no shopping, ...) i assumir que sempre estàs cansat i que sempre tens gana.

- Suport incondicional: és important contar amb un Club que et recolzi, i si com en el meu cas tens dos, millor. El paper de la resta de companys de l’estadi es vital, companys i companyes amb qui poder parlar, explicar les batalletes, les queixes, el mals, les pors, les series, els estiraments, la dutxa... Un Xavi Oñate, un David, una Gemma, un Diego, un Carles Mendez, un Miranda, un Roca, un Clavero, un Jony, una Marta, una Marlen, una Alba,un Pedro, un Nuno... i molta altra gent que durant aquest temps de preparació formen part del teu dia a dia, el fisio, l’osteopata, el podòleg, el metge, el farmacèutic... Tots ells són tan imprescindibles com tota la resta.


La preparació:
- Agafar-te qualsevol eventualitat com un repte.
- Tot comentari desagradable o amb connotació negativa, no existeix, és una interpretació incorrecta del teu subconscient ;).
- “No hay dolor”, les cames sempre estan carregades, i sempre hi ha alguna cosa que et fa mal, així que el millor es acostumar-se ràpid i no queixar-se massa, cal dissimular i demostrat als rivals que tot va bé :).
- Tots els rituals són vàlids per mantenir la motivació i il•lusió, estiguin o no demostrats que incrementin el rendiment: top i malla a conjunt i si es possible les bambes també, begudes variades a gust de l’atleta: powerades, maltos, hidrixils, isostars o redbulls, per esmorzar substituir el pa i cereals de tota la vida per uns polvos que amb un quart d’aigua es transformen amb un “pastís”/”polvoró”, 1 bidó amb gel després d’entrenar per a 10 persones...

Resultat:
- Viatge a una ciutat preciosa, amb un grup d’àmics amb el sistema nervios atrofiat de tantes ganes de que arribes el dia “D” i la hora “H”.
- Cursa memorable i plena de noves sensacions, on els km passaven sols.
- Molt recolzament dels nostres acompanyants, avitualladors i transportistes fins l’hotel.
- Molts objectius complerts, alguna eventualitat física, i molt companyerisme.
- Ganes de repetir!

5 comentaris:

Carles M. ha dit...

Molt bona crónica Eva, si senyora.

Estic molt d'acord amb el teu "enfoque" de la cursa. No es pot planificar com una cursa qualsevol requereix LA SEVA preparació especifica. Aixó fa que tingui el seu encant particular

Que te aquesta cursa de particular que tot i patir durant 15 setmanes i acabar la cursa amb une cames completament carregades la gent encara tingui ganes de repetir???

Un plaer Eva poder compartir una mica el teu record d'Andorra de marató. Ja veuras com no serà el darrer que faras.

Felicitats!!

correcaminos ha dit...

Totalment d'acord amb en Charly, molt bona crònica i amb molt sentiment.
Novament moltes felicitats pel rècord d'Andorra, ja veuràs com a la propera el milloraràs de carrer.

Una forta abraçada!

Alan ha dit...

Comença a mirar amb el Toni la de l'any vinent. Ara si que ja saps quants dits aixecaré quan entrenem. Enhorabona tresor-era i enhorabona al Toni, pq ell tb té una part de la marca!!!

Isidre Escorihuela ha dit...

FELICITATS !!!!!!
El que no entenc es : "tenir un farmacèuitic" que ens amagues alguna cosa. ;-)
Petons

Carles V ha dit...

Ganes de repetir! ho has dit i per escrit