Hola Reds.
Doncs si, diumenge passat en comtes de quedar-me al llit vaig preferir anar a "rodar" a Cambrils. La veritat és que tot indicava que seria una gran matinal de diumenge. Pluja, aire, circuit de gespa mullat i molt pesat, sense claus i fred, molt fred i com no, el meu amic Bruno (Reus Ploms). El "correcaminos" ja em va advertir; Xavi et trobaras a l'amic Bruno i està molt fort, doncs millor així podré saber com estic jo.
La cosa pintava bé, van comneçar ha arribar "veterans del vietnam", que a la fi sempre venim a ser els mateixos i ja ens coneixem; "hombre andorrano no te pierdes una eh?".
La veritat és que ens agrada coincidir en matinals de diumenge per saber l'estat en que ens trobem i mesurar-nos.... les forces.
Cal dir que d'entre tots els participants (com sempre la categoria veterans = categoria reina, tant a nivell participatiu com espectacle), vaig veure una cara coneguda, no pot ser !!! era el Carlos MENDES... Joder, fantàstic ja erem dos gladiadors del AAA contra la resta del món.
Vaig veure que ens començaven a mirar diferent, l'amic Bruno Xavi es bueno tu compañero? Espero que no sea como David!!!! jajaja. Tranquilo Bruno ya sabes que nosotros hablamos en la pista, jejeje!!!
Darrers consells al Carlos ja que era la primera vegada que s'estrenava en aquest cros, per cert consells facilitats per l'amic Bruno (que tot s'ha de dir)i... tret de sortida.
Primers metres de tanteig per despenjar possibles "moscones"i saber amb qui t'hauràs de barallar. Ràpidament grup de 6 lluitadors i endavant, paciència i anant fent proves i canvis de ritme. "Venga Bruno cambia, no Xavi, que aun queda muxo " i poc a poc ens vam quedar dos de sols.
Si, l'heu encertat l'amic Bruno i jo. Recta final, 200 metres per arribar, últim canvi del Bruno al quin no vaig poder fer front.
El resultat final ja el sabeu, no va poder ser. Ara bé, no era el dia ni la cursa escollida, ja ens tornarem a trobar, jejeje (de bon rotllo). Felicitats Bruno i gràcies per la companyia, jijiji.
Al finalitzar vaig anar a veure a company Carlos, sembla que va disfrutar, estava content i animat amb l'experiència, bones vibracions. No cal que us recordi el dia a dia del Carlos per poder entrenar i practicar atletisme no?.
Les meves més sinceres felicitas Carlos i fins el próxim.
6 comentaris:
Crònica plena de detalls, que fan que un assidu com jo en aquestes batalletes de veterans coneguts, em pugui posar a la pell del "presi".
Per cert, em sorprén moltíssim que l'amic Bruno pogués guanyar-te als últims metres, ja que tú ets molt més ràpid que ell, et van venir rampes pot ser? Mal de panxa? Vas perdre una sabatilla? Tio, ens estàs amagant quelcom i això és lleig, molt lleig...
Moltes felicitats i t'encoratjo a seguir sacrifican-te per una temporada que ja veuràs que et donarà moltes alegries!!!!
que n'aprenguin...!!!
Per no perdre el ritme, jo també vull fer pública la meva humil Felicitació.
Presi, no se que quin tipus d’entrenos secrets feu el Corrcaminos i tu, però sou els que més pòdiums aconseguiu al club... M'atreveixo a dir que sou els més competitius de l’A.A.A amb diferència!
Uns anem a fer 42km per passar-nos-ho bé i millorar les nostres pròpies marques, i uns altres aneu a COMPETIR, a GUANYAR al personal, a ser els PRIMERS! FELICITATS!!!
Jo també estic segura, que la temporada anirà molt bé, es qüestió de gaudir a fons dels bons moment, i els dolents deixar-los passar... ;)
Molt bona crònica i moltes felicitats pel podi aconseguit. No pares de pujar al caixó "cabroncete" !!!
Que es prepari l'"amic" que al proper Cross el fulmines.
Missatge d'urgència: s'ha d'ampliar la vitrina de trofeus del club a ca l'Enrique!!! O si voleu busquem una nova seu on encabir tots els trofeus d'aquest parell de guanyadors!!!
Moltes felicitats als 2 pistolers més ràpits de les valls!!!
Bé aniré per parts.
En primer lloc és evident, gràcies a tots per les felicitacions, es fa el que es pot o et deixen...
Correcaminos: El que va passar en els darrers 150 metres, quedarà entre l'amic Bruno i jo.
Eva: A vegades val més la qualitat que la quantitat, així doncs per moltes curses curtes que faci, mai serà una marató. Et prenc la paraula i intentaré aprofitar els bons moments i passar una mica dels dolents.
Si vols ja saps, seràs benvinguda a la APA.
Carles: Gràcies i comença a entrenar que necessitaré llebre de qualitat per superar a l'amic Bruno.
Alan: Lo fàcil és correr de 800 a 5000 metres com a màxim. 42 kms, això són paraules majors.
De nou, gràcies a tots.
Magnífica crònica.
Enhorabona!!
Jo crec que ho hauríem de celebrar amb un soparet...
Publica un comentari a l'entrada