diumenge, 7 de novembre del 2010

Marató de Frankfurt







Satisfacció, podria ser la paraula per definir la sensació que vaig tenir al finalitzar la cursa. El dia va ser força bo, la temperatura una mica freda al principi, ja era d’esperar, però molt agradable durant tota la carrera. L’animació va ser molt bona, especialment en la zona del casc urbà amb molta gent amb xiulets i d’altres estris sorollosos. Vaig iniciar la cursa a un ritme bo, anant amb un grupet que poc a poc es va anar desintegrant. Les sensacions que tenia eren bones. La mitja la vaig passar bastant bé a 1h21; la segona part em va costar una mica més, especialment del km 36 al 40. No obstant, el caliu a la zona final era molt bo i es tenia que córrer com fos. L’entrada al hall d’arribada també va ser molt espectacular i fent marca a 2h44, encara més. Quan corres et passen moltes coses pel cap, però quan acabes també. Especialment quan arribava vaig pensar i dedicar la cursa al meu sogre, que va morir tot just una setmana abans de la cursa. Agraeixo molt el suport que vam tenir per part de l’equip, dono gràcies per la presència dels acompanyants i familiars que van venir i que són imprescindibles en les curses amb els seus ànims, el seu caliu i l’ajut en els avituallaments. Després de tants entrenaments, el fet de participar ja és un premi, i quan acabes la cursa ja penses en quina serà la propera. Per això, un cop passada aquesta setmana de desconnexió vull tornar a veure els companys de marató, Carles M, Adrià, Andrés, Albert, Cèsar, Edgar i tothom qui es vulgui apuntar per a pensar en els nous reptes propers.

Carles V i família