En vista que ningu anima el blog us relataré la meva aventura dintre del món de la DUATLÓ.
No gaire historia, la veritat. L'estiu de inactivitat ha estat una llossa pel que escriu.
El dia va amaneixer blau i amb una mica d'aire però a mida que passaven les hores van acabar competint a 29 graus, així que si li afegim la duresa de la prova, la calor i el meu estat fisic, imagineu el resultat.....
Vam començar amb 6Km de running per camins de terra, correcte a partir del 3 Km em vaig començar a trobar 1/2 bé, però va arribar la BTT, joder con la puñetera BTT, no se que va ser pitjor la pujada o la baixada. I per acabar 3 Km de running per herba. No us podeu imaginar el que se sent en la transició de la BTT a correr. Les cames son veritables blocs de ciment, agarrotades i dolorides. Es crea un estat d'impotencia fisica que fins que no has corregut uns 800 metres el cos no assimila el canvi.
Però tot no ha de ser negatiu, en vista de com anava la cosa, i durant la cursa de BTT vaig coneixer a la primera femina (una tal Tania), no la descriure fisicament ja que em considero un caballero. La cosa es que em va ajudar a fer la cursa de BTT i jo la vaig ajudar als darrers 3KM.
Y bueno, eso es todo amigos.
Gràcies per la vostra atenció.
CIAO
3 comentaris:
No hi ha com tindre una bona llebre!!! Encara que sigui en bicicleta!!!!
Ens has deixat ben intrigats amb el tema duatló: com es deia la noia? A que dedica el tiempo libre?
Esperem la cronica més "rosa" de la duatló!!!!!!
Be, sembla que quan parles de llebres o dones, el blog s'anima, jejeje.
Com a curiositat dirá que es deia TANIA i tot no va ser tant ... com sembla. Como no podia ser de otra manera, una noia d'aquestes caracteristiques, doncs... si al final es va reunir amb la seva perella, un punyetero PELUT amb una cinta al cap, de bon rotllo ehhhhh Carles, jejeje.
Asi que com que no tinc edat ni ganes "de batirme en duelo con nadie me retire sin hacer ruido".
Això si, el CALAMAR en qüestió va quedar darrera el ABUELO.
Publica un comentari a l'entrada