L'APA INFORMA: COM CREMAR LES CALORIES DEL DIA DE NADAL ?. 8a CURSA A PEU PEL RIPOLL -SABADELL-

CRONICA D'UNS TORRONS CREMATS:

26 de desembre de 2009 a les 11 del matí;
Gemma MASNOU i Pere ORDOÑEZ s'adjudiquen la 8ena edició. Una cursa marcada per la pluja i un recorregut força difícil a causa del fang.

Bé companys, ja tornem a ser... el correcaminos i jo hem participat en aquesta cursa. La veritat es que el David hem "va liar" i a mi com que no me gustan los líos !!!. Doncs q millor manera qe passar la matinal del dia de Sant Esteve; pluja, fred, fang ... molt fang i 500 valents/es disposats a cremar els torrons i els mojitos del dia 24 i 25. I la veritat (i parlo per mi) crec q ho vaig aconseguir.
10h30: Em trobo amb el correcaminos fen cua per recollir el dorsal i la corresponent samarreta tecnica (x cert molt xula ja us la ensenyaré). Darrers consells una mica d'escalfament (poc no sigui el cas que ens lesionem, jeje), observem gladiadors que fan molt bona pinta i ho comentem amb el correcaminos, però no ens deixem intimidar, els nostres atletes parlen a la pista. Per cert ens colem a les instal·lacions de la futura pista coberta per veure l'estat de les obres. NO LES QUEDA NAAAAA, està la cosa molt parada!!!.
Anem cap a la sortida i PUM. La sortida, en plan "Breakheard" (camp de futbol, 3 files de participants i a tope ja que tot va a parar a un embús qe et porta a fora de l'estadi).
Ja veig al David amb el grup de capdavant, bé la cosa va bé (penso). Lo meu es una altra guerra i m'acoplo a un grupet de 6 que fan bona pinta, o son ells q s'acoplen a mi?. Normal segur q pensaven: On va aquest "calamar" del barret? A veure quan aguanta?. Van passant els Kms i el del barret encara donant pel sac, pluja, fang i més fang. La cursa son 9,200 metres, pujes per un costat del riu Ripoll i després el baixes. Continuen caient o aumulant-se els Kms i del meu grup es van quedant alguns paquets. Veig al David a distància, ho comença a passar malament però el tio continua aguantant com un "jabalí", el perdo de vista, força "Deivid" i a x ellos.
Finalment fa 4a (per poc no pilla "cacho") i jo em conformo amb la 10ena posició. Personalment gens malament, bones sensacions.

PD: Passaré x alt qualsevol comentari sobre la meva indumentaria, a més estic convençut q es molt difícil aparentar q ets un pringat a no tenir en comte i després no tenen "memones" a repasar a un personatge amb barret, buf i de 40 anys, jajaja.
Fins aviat REDS.

CROS DE CAMBRILS

Hola Reds.
Doncs si, diumenge passat en comtes de quedar-me al llit vaig preferir anar a "rodar" a Cambrils. La veritat és que tot indicava que seria una gran matinal de diumenge. Pluja, aire, circuit de gespa mullat i molt pesat, sense claus i fred, molt fred i com no, el meu amic Bruno (Reus Ploms). El "correcaminos" ja em va advertir; Xavi et trobaras a l'amic Bruno i està molt fort, doncs millor així podré saber com estic jo.
La cosa pintava bé, van comneçar ha arribar "veterans del vietnam", que a la fi sempre venim a ser els mateixos i ja ens coneixem; "hombre andorrano no te pierdes una eh?".
La veritat és que ens agrada coincidir en matinals de diumenge per saber l'estat en que ens trobem i mesurar-nos.... les forces.
Cal dir que d'entre tots els participants (com sempre la categoria veterans = categoria reina, tant a nivell participatiu com espectacle), vaig veure una cara coneguda, no pot ser !!! era el Carlos MENDES... Joder, fantàstic ja erem dos gladiadors del AAA contra la resta del món.
Vaig veure que ens començaven a mirar diferent, l'amic Bruno Xavi es bueno tu compañero? Espero que no sea como David!!!! jajaja. Tranquilo Bruno ya sabes que nosotros hablamos en la pista, jejeje!!!
Darrers consells al Carlos ja que era la primera vegada que s'estrenava en aquest cros, per cert consells facilitats per l'amic Bruno (que tot s'ha de dir)i... tret de sortida.
Primers metres de tanteig per despenjar possibles "moscones"i saber amb qui t'hauràs de barallar. Ràpidament grup de 6 lluitadors i endavant, paciència i anant fent proves i canvis de ritme. "Venga Bruno cambia, no Xavi, que aun queda muxo " i poc a poc ens vam quedar dos de sols.
Si, l'heu encertat l'amic Bruno i jo. Recta final, 200 metres per arribar, últim canvi del Bruno al quin no vaig poder fer front.
El resultat final ja el sabeu, no va poder ser. Ara bé, no era el dia ni la cursa escollida, ja ens tornarem a trobar, jejeje (de bon rotllo). Felicitats Bruno i gràcies per la companyia, jijiji.
Al finalitzar vaig anar a veure a company Carlos, sembla que va disfrutar, estava content i animat amb l'experiència, bones vibracions. No cal que us recordi el dia a dia del Carlos per poder entrenar i practicar atletisme no?.
Les meves més sinceres felicitas Carlos i fins el próxim.

Gran victòria del David a la milla urbana de Sant Vicenç de Castellet

El nostre compi Correcaminos es va imposar amb gran autoritat a la milla nadalenca celebrada a la localitat de Sant Vicenç de Castellet.

Va imposar-se amb una gran marca de 4'42''77 davant del Joan Piqué, 4'50''93, i de l'Antonio Sevillano, 4'55''85. Segons fonts oficials va ser una victòria incontestable. Moltes felicitats friend!!!

L'entrega dels trofeus la va fer el Pare Noel  mentre escalfa motors per regalar-nos una gran temporada a tots.

Esperem la seva crònica, la de la cursa i la de la posterior xocolatada...

Sopar Marató II

Bones family, sembla ser q com passa sempre tenim problemes de coordinació... Com q s'apropen les festes de Nadal tothom fa sopars i és molt difícl concretar dates q a tothom li vagi bé.
Sembla q triem el q triem algú faltarà, així q tenim 2 opcions, fer-la aquesta setmana amb alguna baixa o deixar-ho pel gener de cara a l'aniversari de l'Edgar.
També es veritat q quan més temps passi més refredarem l'esperit de la marató... i el sopar de gener ja és un fixe.
Parleu a l'entreno d'avui i decidiu per majoria.

Andorra-Girona-Pisa-Florència (Carles V)

Aquest és el trajecte que vam fer el cap de setmana passat (l'últim de novembre) amb la família. La primera parada va ser Girona (al novotel de l’aeroport). Aquí vam tenir una primera sorpresa: mentre estàvem dormint, al voltant de les dotze ens van entrar a l’habitació. No sabia si estava somiant, però de cop em vaig trobar amb unes ombres estranyes per l’habitació fent soroll i arrossegant alguna cosa.... i tot seguit sento: ohhh! Sorry! En aquell moment vaig ser conscient que alguna cosa rara havia passat. No sabia si ens havien robat. Vaig anar a mirar si faltava alguna cosa de les bosses i en principi ho teníem tot. Vaig pensar.. a veure si totes les targetes de l’hotel serveixen per obrir la nostra habitació....Després rumiava: deurien de ser uns hostes que els hi han donat la mateixa habitació que a nosaltres. Agafo el telèfon i truco a recepció demanant explicacions de l’incident. Em van confirmar les sospites... un “error informàtic en el chec-in ha donat la mateixa habitació”... Els vaig posar verds i em vaig quedar agust, però no vaig poder dormir més en tota la nit.

L’endemà, divendres, agafàvem el vol cap a Pisa. Ens vam trobar a l’avió amb el mediàtic Arcadi Alibés que també anava a fer la cursa. Vam visitar els 3 monuments típics de Pisa, vam fer les fotos de rigor i som-hi amb el tren cap a Firenze. Només arribar vam fer la primera de les moltes racions de pasta. Tot seguit vam iniciar un recorregut de visita turística: Santa Maria Novella, catedral de Santa Maria del Fiori, Palazzo Vecchio, Galleria dello Ufizi, Ponte Vecchio, Palazzo Pitti, Església de Santo Spirito...i cap a l’hotel. Va ser un bon entrenament de 8km de recorregut.

El dissabte amb tot el grup dels AAA vam fer les visites i menjars respectius. Ja es percebia en l’ambient que la cursa ens estava posant un pèl neguitosos i tothom tenia ganes de córrer.

La nit prèvia no vaig dormir massa, ho tenia tot preparat quan em llevés: el pastís energètic d’esmorzar, el massatge, el tapping que havia de dur a les cames, els avituallaments, només dubtava de quines sabates utilitzar: o les voladores amb el perill de sobrecarregar els bessons i sòleo o les d’entrenament més pesades però amb més amortiment. Finalment vaig escollir les d’entrenament. De fet cada setmana estava nominat com a possible baixa per lesió (maleït bessó! El que m’ha fet patir!)

El diumenge tot va anar bé, el dia va ser fabulós, no va ploure, la temperatura era ideal. Només es va fer feixuga la sortida (ens van tenir més de mitja hora dins els calaixos de sortida, estàtics, estrets com a sardines)... fins que van donar la sortida. Us puc assegurar que va ser la cursa on més he gaudit. L’ambient era fantàstic, la gent animava moltíssim i el recorregut era especialment emocionant quan passava pel magnífic casc històric de Florència. Em trobava tan còmode anant a 4’ el km que gairebé sense adonar-me em vaig trobar al km 40 excessivament sobrat de forces. Llavors és quan vaig canviar el ritme per anar a 3’40 fins el final. És l’única sensació agredolça: haver pogut anar un pèl més ràpid i no fer-ho.

En fi, estic molt satisfet pel temps de 2h49’13 en la meva primera marató. Aquest resultat no hauria estat si no fos pels magnífics companys d’equip (que sempre animen a treballar i fer-ho cada dia millor), si no fos per l’excel·lent planificació d’entrenaments que ens ha fet l’Edgar, si no fos per les sessions de recuperació de massatge i d’osteopatia, si no fos pels avitualladors i animadors que vam tenir durant la cursa (Gemma, Esther i Roser; Toni i Xavi; la meva dona Rakel i els meus fills Nerea i Joel) i sense cap dubte si no fos per tota la família que ha hagut de suportat tantes hores i tants i tants dies d’entrenament.

A tota aquesta gent que ha estat al costat nostre.... moltes, moltes gràcies!!!

Us estimo a tots.

Sopar marató

El proper dijous 10 de desembre farem el sopar marató en un lloc i hora encara x decidir (potser el bar Ivan de la Massana???). Es necessita confirmació prèvia dels assistents, així q mitjançant comentaris us podeu començar a apuntar.

Al sopar HIPERCALÒRIC poden assistir els maratonians, acompanyants, familiars, llebres i "excepcionalment" i dp d'intenses votacions el "pollero" major del regne...

Això si, no val picar-se amb ell fent sèries de braves...

Així doncs si voleu gaudir d'una bona vetllada plena de batalletes, anècdotes i greixos ANIMEU-VOS A VENIR!!!

Una marató, un bon “viatge” de 42 gr.

Quin graciós aquest Filípides oi?

Primer volia felicitar-vos molt sincerament a tots, us ho dic amb el cor.
Per alguns de vosaltres era la primera vegada que entraveu dins del món de les drogues dures; del LSD, del jaco, del crack … en definitiva de la dependència del patiment de 15 setmanes de bogeries compartides per poder arribar a fer realitat un “viatge” i un somni tant desitjat que per sempre més us quedarà gravat dins del vostre cervell. Quedarà registrat, ja no el podreu esborrar.
Heu pogut realitzar aquest “viatge” ple d’emocions, d’adrenalina, de sentiments, de patiments, d’alegries, de remordiments, de sensacions contradictòries, d’ansietat, de necessitat de tenir una nova papela per veure què us espera…
Però les drogues dures són dures, ja se sap; Aquest món és cruel i heu vist com alguns companys vostres es quedaven tirats pel camí…. Unes sobredosis mal portades, la dependència visceral al patiment, els anys enganxats…
Rehabilitació, mono, ansietat, mono, angoixa, mono…
Aquest cop jo no us he pogut acompanyar físicament en el vostre “viatge” més desitjat. Però us puc assegurar que he estat amb vosaltres des del diumenge a les nou del matí quan va començar a córrer l’adrenalina per les vostres venes, fins que l’àcid làctic va aconseguir fer aquella barreja “inhumana” que paralitza tota la musculatura… I vosaltres com autèntics yonkis seguíeu amb el vostre “viatge”, el vostre somni…
Els vostre peus flotaven pels carrers, per les llambordes, per l’asfalt llombard de Florència. El ritme de la vostra respiració i del vostre cor eren una sola cosa perfectament estimulada per totes les substàncies prohibides preses amb unes dosis concretes, perfectes, calculades i assaborides durant 15 setmanes d’autèntica addicció…
Vareu travessar un nou llindar, parant el rellotge del somni en un punt mort, inconcret i exacte.
Aquest punt és la nova fita.
Aquí teniu un autèntic yonki per tots el vostres somnis.
Petons a tots.

Un saludo a todos los amigos del atletismo desde Madrid.

Espero que nos veamos pronto.

Un abrazo.

Juan Vila

42195 metres. Un nou món

Veient les cròniques anteriors el llistó està molt alt, però intentaré reflectir el que vaig viure el darrer diumenge de novembre a Florència.

El matí de la cursa comença a les 6h45, despertador i amunt q estem davant del dia M, de marató. Pastelito, nervis, massatge, vaselina, olis, parche i tot el ritual previ a cada cursa. Primeres mirades entre companys, primers silencis que ho diuen tot.

Sortida de l'hotel, rodatge suau fins a l'autobus, silenci, la processó va per dins. Autobus, em separo del grup, el Vallve i jo perdem aquell entorn protector que ens acompanya des del 15 d'agost, nervis, pors.

Arribada a la sortida, immensitat, multitud, solitud, on esteu???? Pensaments x la familia, i els meus petits??? 15 setmanes de sacrifici, un dia, una cursa, val la pena???

Retrobament amb el grup, alleujament, salutacions, ànims, darrers consells, abraçades, petons. Una familía.

Calaix de sortida, bona situació, q faig jo al segon calaix??? vista enrera, multitud, pensaments a milions, ganes de començar, nervis, fred.

5 minuts x a l'inici, moment de pensar en tothom i en la cursa, en les 15 setmanes, en l'Edgar, gràcies mentals als que t'han ajudat, la familia, companys, si si, fins i tot penso en el Correcaminos, pq tu tb ets de la familia maratoniana, encara q no la corressis. Ja veig el meu culito, es italià però com sempre li he dit, prefereixo el de l'Eva!!!

Nervis, nervis, nervis que comenci ja!!! Tret de sortida i som-hi a x totes!!! adéu negritos, hola negritas, grup de uns 30, baixada baixada, velocitat, molta velocitat, ja no hi ha nervis, corre, corre, lluita pel teu somni.

Km i kms, grup de les noies, ja estem en pla, Vallverdu family a tope, ponte vecchio tipo tour, vaig molt ràpid??? Nervis, em quedo? continuo? prudència o por, afluixo, solitud.

L'asfalt, Florència i jo, 27 km x davant, és l'hora. Gemma, Esther i Roser, tres àngels de la guarda, no estic sol, corre, corre.

Mitja marató, anem bé, segueix, segueix. kms i més kms. Solitud, pensaments, companys, familia, parcials de temps.

 Duomo, emoció, records per les matinades solitàries a Santju rodant sol, és la teva recompensa, són per tu els aplaudiments, corre, corre. Molèsties, músculs cansats, petites contractures, no afluixis ara, corre, corre.

Parc immnes, solitud???no, 2 angelets, el Toni i el Xavi, la familia, la immensitat. El Xavi em guia, em mima, m'anima, em cuida, em porta, m'acompanya. Les meves cames li fan un lleig, els músculs dels glutis tampoc estimen al Xavi. Molta ràbia, cansament, no puc beure, malestar. Però el Xavi em guia, em mima, m'anima, em cuida, em porta, m'acompanya, m'exigeix, ho dona tot. Corre, corre que ja s'acaba.

5 km, ja ho tinc a la mà però les cames i els glutis volen contemplar amb més tranquilitat el Duomo i els seus voltants, no puc seguir a bon ritme, però no em ratllo, massa sacrifici x mi i pels q m'envolten per no estar content. Vinga, VAI VAI, BRAVI, BRAVI, som-hi q ja acabem, ànims de persones, empemta virtual des dels pirineus, madrid, ainsa, castellar, ja acabo, QUINA ALEGRIA, QUINS DOLORS. AIXÒ ÉS LA MARATÓ.

GRÀCIES A TOTS!!! UN CLUB = UNA FAMILIA

La Marató

Fins el 29/11/2009 per mi la definició de MARATÓ es traduïa en 42Km 195m, i molta paciència per preparar una prova que requeria de molta constància, sacrifici, perseverança, patiment, i un instint de superació únic per poder mantenir la motivació.

He de confessar, que fins al últim moment, mai he tingut la convicció de poder afrontar tal repte. Gràcies a vosaltres, i a tota la gent que m’envolta en el meu dia a dia, poc a poc m’he convençut que la gesta era possible i que tot l’esforç valia la pena materialitzar-lo en la cursa.
És difícil resumir aquests tres mesos d’entrenaments i noves sensacions, però jo intentaré fer també el meu particular resum.

Els meus ingredients principals:
- Grup, no necessariament homogeni però amb un objectiu comú. Per exemple, buscar gent que tinguin Qualitat, Rigor, Intel•ligència, Paciència, Perseverança, Motivació, Alegria, Experiència, Constància, algun Indecís i algun Rebel, o el que és el mateix: un Alan, un Isidre, un Carles Vallverdú, un Edgar, un Cesar, un Carles Mariné, un Enrique, un Pepe, un Albert, un John, i una Eva, són una barreja de personatges prou particulars com per intentar afrontar el repte.

Sobre tot, al fer la selecció de companys, no oblideu avaluar si les seves parelles i/o persones més properes són comprensives, pacients, entusiastes i que els estimin molt, cal recordar que els hauran d’aguantar a ells i a tot el grup :). Així que si conteu amb una Mar, una Esther, una Rakel, una Anna, una Gemma, una altra Esther, una Lurdes, una Roser, una Xus i un Toni, millor que millor.

- Entrenador, o més aviat: psicòleg, massatgista, pare, amic i company, tot en un a ser possible, és a dir, buscar un Edgar Amaro que sigui capaç de reunir totes aquestes qualitats.

- Suport família: parella, pares, germans i amics, conscienciats de que la marató durant un període de temps, és la teva prioritat 1 en tots els teus moments lliures (no sortides improvisades, no activitats esportives fora de l’entreno, no anar a dormir tard, no shopping, ...) i assumir que sempre estàs cansat i que sempre tens gana.

- Suport incondicional: és important contar amb un Club que et recolzi, i si com en el meu cas tens dos, millor. El paper de la resta de companys de l’estadi es vital, companys i companyes amb qui poder parlar, explicar les batalletes, les queixes, el mals, les pors, les series, els estiraments, la dutxa... Un Xavi Oñate, un David, una Gemma, un Diego, un Carles Mendez, un Miranda, un Roca, un Clavero, un Jony, una Marta, una Marlen, una Alba,un Pedro, un Nuno... i molta altra gent que durant aquest temps de preparació formen part del teu dia a dia, el fisio, l’osteopata, el podòleg, el metge, el farmacèutic... Tots ells són tan imprescindibles com tota la resta.


La preparació:
- Agafar-te qualsevol eventualitat com un repte.
- Tot comentari desagradable o amb connotació negativa, no existeix, és una interpretació incorrecta del teu subconscient ;).
- “No hay dolor”, les cames sempre estan carregades, i sempre hi ha alguna cosa que et fa mal, així que el millor es acostumar-se ràpid i no queixar-se massa, cal dissimular i demostrat als rivals que tot va bé :).
- Tots els rituals són vàlids per mantenir la motivació i il•lusió, estiguin o no demostrats que incrementin el rendiment: top i malla a conjunt i si es possible les bambes també, begudes variades a gust de l’atleta: powerades, maltos, hidrixils, isostars o redbulls, per esmorzar substituir el pa i cereals de tota la vida per uns polvos que amb un quart d’aigua es transformen amb un “pastís”/”polvoró”, 1 bidó amb gel després d’entrenar per a 10 persones...

Resultat:
- Viatge a una ciutat preciosa, amb un grup d’àmics amb el sistema nervios atrofiat de tantes ganes de que arribes el dia “D” i la hora “H”.
- Cursa memorable i plena de noves sensacions, on els km passaven sols.
- Molt recolzament dels nostres acompanyants, avitualladors i transportistes fins l’hotel.
- Molts objectius complerts, alguna eventualitat física, i molt companyerisme.
- Ganes de repetir!

Crònica florentina.

6:50 AM : Sona el despertador, amb la son encara enganxada baixo cap a la planta baixa punt de trobada per l’esmorzar .

7:10 AM: Esmorzar amb el companys al menú Gatosport, no ser si es la son o que però costa empassar-lo, al final 3/8 parts i no la meitat com estava previst.

7:25 AM: Cita amb en Rubio (proveïdor oficial de l’oli) truquem a la porta i ens apareix amb calçotets. “Joder me he dormido” ; “pues espavila que en media hora salimos”.

7:45 AM: Trobada a l’habitació de l’Edgar per una untada col·lectiva d’olis i vaselines varies. (Sin mariconadas eh!!!)

8:05 AM: Trobada a la recepció però posterior rodatge cap al bus que ens porta a la sortida. Tots callats i concentrats, el temps pinta molt bé, no rain, no wind, no sun. No tenim excusa del temps.

8:25 AM: Anem a buscar el bus passem una multitud de gent que van al mateix lloc. Embotis dintre del bus archiple i amb el Rubio fent conya, pugem cap a la sortida.

8:40 AM: Zona de sortida, anem a escalfar i a fer el pipi de rigor entre riures i bromes amb les bosses de basura Asics que ens van donar per no tenir fred.

8:50 AM: Anem cap al calaix de sortida tot i desitjant sort als companys, de moments estem tots tranquils (la professió va per dins!!!)

9:08 AM: Portem una bona estona a la sortida i anem veient els espavilats italians com van saltant la tanca per accedir als calaixos de sortida.

9:12 AM: Un riu baixa pels nostres peus, ens mirem i pensem si no plou que collons deu ser!!! Veiem un corredor 5 metres més endavant agenollat fotent una pixada de campionat. Osti si sembla una pixada de vaca. Ambient distes i somriures.

9:20 AM Sortida i 1er km cap a munt. Adelantem al globus de les 3 hores i penso de moment ja estàs darrera xaval ji,ji,ji ara toca que no ens passi davant.

Els primers km el temps va passant ràpid. Hi ha 3 kms de baixada i ens envalem de valent. A partir del 6er ja comencem a recuperar el ritme que toca.

Al km 10 passem davant el Palau Pitti ens creuem a Vallverdu’s Family que ens esperona de valent. Uns quants metres arribem al Pont Vecchio molta gent animant (Pell de gallina amics!!!) Ens mirem amb el Cesar i comentem lo xulo que es viure aquestes emocions.

Arribem a l 15 els km van passant i els temps els anem clavant. “ l’Edgar estaria orgullós de nosaltres” comentem.

Aquí venen 6km sense cap tipus d’interès paisatgístic i toca callar i corre.

Al 18 ens trobem a la Roser i a l’Esther al dalt de un pont que ens esperonen mentres les saludem amb la mà.

Al 20 ens prenem el primer Power Gel compartit i ja queda poc per la meitat del recorregut.

Mitja marató : 1h28’29. Anem be Cesar ja tenim 1mn i mig de avantatge sobre les 3hores. Ens mirem i pensem que ja nomes ens queda la meitat ara els kms ja resten.

Al 23er noto que les cames s’endureixen, començo a fer cara de poker però ara no toca pensar negatiu a corre que falta molt. El Cesar se’n dona compte i m’anima a seguir.

Al 24km ens tornem a trobar l’Esther que ens proporciona una ampolla d’aigua i ens anima enèrgicament.

A partir d’aquí el Cesar es comença a trobar les cames molt cansades i hem comenta que tiri. Li comento que res de res.Uns quants minuts més tard però hem diu que vagi sol que ell afluixa una mica. Hem diu “Vinga tira que vas de conya!”. Moral a tope i segueixo el meu ritme tot veien com el company no esta a costat meu. En aquell moment hem vaig trobar una mica descol·locat i vaig pensar que havia de mirar de seguir un grup que tenia just davant. Així que apretadeta i seguim el grupetto.

Just abans del Duomo la família Vallverdú hem torna a donar una mica d’energia amb els seus ànims. Arribada a la plaça del Duomo plena a vessar. Segon moment super emotiu del dia entre els “Dai, dai” i els “Bravissimos” ets sents com un corredor de veritat i penso això de la Marató s’ha de viure per moments com aquest.

Al 31km ens esperava el Toni que hem proporcionava 2 Power gels i glucosport mentres filmava. El p.. rei de l’avituallament.

Segon moment difícil, les cames comencen a fer figa i els ritmes van disminuint. Encara porto però una mica mes de un minut sota el temps previst. Aquí es on hem dic: Xaval si vols baixar de les 3 hores toca donar-li al callo ara almenys fins al km 35. Hem col·loco a costat de un italià ens mirem i no cal que diem res, anem adelantan gent , i veient com el parc en el que estem no s’acaba mai. Aguanta, tio, aguanta.

Passo el 37 i veig al Presi que m’esperona i m’empeny a seguir. El cos ja es va tensant però ja falta menys.” Es com si estiguessis al pont d’Alàs” penso jo. Segona arribada al Duomo i l’emoció reapareix talment el primer cop.

Al 40 veig que la marca de les 3 hores la tinc a tocar i hem dic un km a ritme i a full gas cap a l’arribada. Passo el 41 a un ritme correcte i toca fer el darrer. Decideixo canvia el ritme i vaig adelantant gent inexorablement. Un somriure s’hem comença a dibuixar a la cara: Ja s’acaba. Al 42 hem trobo a la Gemma, l’Esther i l’Alan que hem diu: ja ho tens les tio ja ho tens. Aixeco el braç i faig el últim Sprint cap a la línia d’arribada amb una felicitat al cos inexplicable. 1h29’08 de patiment, de pujades i baixades, de notar com les cames flaquegen poc a poc però ho he aconseguit. Hem ve al cap tots aquells dies de patiment, tots els kms realitzats, totes les series sofertes i penso que tot valia la pena en aquell moment. No puc però oblidar que el plaer hagués sigut immens si m’hagués acompanyat l’amic Cesar. Aquest arriba un mica més tard i esta molt content de la seva primera experiència maratoniana.

Ens trobem al final amb la resta de l’expedició i entre abraçades i felicitacions comentem llaaaaaargament les vivències de cascun de nosaltres.

Segona marató al sac i hem quedo amb el sentiment que l’experiència maratoniana es única dintre del món atlètic i val la pena viure-la al menys una vegada i sobretot si ells companys son tan fantàstics. Gràcies a tots i espero compartir d’altres moments tan especials com el d’aquest 29 de novembre.

UNA MARATÓ?... POCA BROMA

Voldria deixar el meu granet de sorra pel que fa a la marató de Florencia. Encara que no vaig efectuar la totalitat dels 42,195 Km reglamentaris com la resta dels nostres GLADIADORS, vaig poder gaudir "d'estranquis" d'uns quants kilometres, pocs en comparació del total però de ben segur molt intensos i enriquidors per mi.
Vaig tenir el privilegi de veure uns kilometres d'una marató des de dues perspectives totalment diferents; La primera, com es viu la marató entre els primers 60 classificats, bon ritme, distància entre els contrincants, pocs amics en la ruta, avituallaments pendents de tu, tot molt bonic, dur (això si) però bonic.
La segona des de la posició 3000. "Ahi amigos" aixó és una altra cosa!!! patiment, dolor, fustració, coratge, llàgrimes, ànims, amistat, companyerisme, lesions, crits, vòmits ...
Pels que afortunadament no estem acostumats a saber que passa al darrera, és tota una lliçó a tenir en consideració i sobretot molt de respecte.
Dit aixó, vull felicitar a tota la delegació del AAA, corredors i acompanyants. Crec que no m'equivoco en dir ben alt que sóm un exemple per l'atletisme del nostre país.
Ara més que mai estic convençut que algun dia faré una marató i voldria ser acompanyat per amics com vosaltres.
Aixó si: UNA MARATÓ ? POCA BROMA !!!!!!!!!!!

Gràcies

Normalment una marató va acompanyada d'una crònica on cada finisher explica les seves vivències/aventuretes/patiments. Jo avui no la faré sinó q vull donar les gràcies a tothom q m'ha acompanyat en aquesta aventura.

Isidre: gràcies mestre x ser el meu confessor/guia virtual i aguantar els meus patiments diaris. Ara ja queda menys de nou mesos per tornar a concretar agendes i acabar conjuntament el repte de la marató. Tu tries!!!

Armand: poques persones haurien deixa't el seu garmin durant dos mesos, ets un sol i no saps com m'ha ajudat. Gràcies de tot cor!!!

David i Xavi (els polleros): estic en deute amb vosaltres!!! de tot cor, no sabeu com valoro els vostres km en companyia, la vostra ajuda anímica i física. Espero q durant la temporada d'hivern us pugui pagar el deute!!!

Albert: si algú és un exemple a seguir, aquest ets tu, entreno constant, patir a tope, marató amb marcon i a sobre ens puja 4 pisos x les escales. Gràcies per ensenyar-nos a no defallir!!!

César: company de fatigues durant molt temps, gràcies per compartir els patiments amb la teva constància i perseverància!!! ens han sobrat uns segons per als objectius, però així ja tenim al·licient x l'any vinent!!!

Vallve: gràcies per ensenyar-nos a  no abandonar davant del dolor, gràcies x ser tenaç en l'esforç, això és el q dóna recompenses!!! Marcón!!!

Carles: que gran ets tio!!! Quina pedazo marca!!! Merci per ensenyar-nos q els somnis es poden complir d'un any a l'altre. I gràcies per les gestions dels viatges!!!!

Eva: ja ets finisher!!! Ara et tractarem de "senyora". Gràcies per les "queixes conjuntes", pels patiments conjunts a les sèries i gràcies per ensenyar-nos q a patir ningú et guanya!!! Ara ja solament et falta fitxar x nosaltres!!!

Enrique: merci x ser como eres, un segon papa!!!

Edgar: mil gracias x ser papa/consejero/entrenador/masajista/psicologo/amigo/compañero/paño de lágrimas. Pero tu ya lo sabes. A x el 2h35 en nueve meses???

Gemma:  a part d'amiga, companya d'entrenos,  pelu dels peques i la meva esteticien et vull donar les gràcies pel suport durant la marató!!! Impagable!!! La havieu de veure cridar i animar!!! Recupera't aviat q et trobem a faltar als entrenos!!!

Esther: igual q a la Gemma, gràcies pel suport durant la marató!!! Q us vau pendre x esmorzar??? Quina cridòria quan passava pel vostre costat, el company austríac flipava!!!

Toni: eficàcia i eficiència personalitzada, q dir d'ell, q ho té tot, si fins i tot ens aguanta a l'Eva... Un solete!!!

Vallve family i dona de l'Albert: que bonic es veure cares conegudes després de tants moments sol!!! Gràcies per l'animació!!!

Hauria de donar les gràcies a més gent d'altres àmbits de la meva vida que m'han aguantat en aquest "embaràs" de 15 setmanes, però ja ho faré personalment.

La crònica demà o demà passat.

Resultats marató de Florència

Tot i que encara no he tingut l'honor de parlar amb cap dels protagonistes, he pogut veure els resultats i tots els parcials i desprès de fer una valoració, només em queda dir una cosa:

Chapeau!!!!!!!

Tots ells, desprès de tres mesos de llarg esforç i sacrifici, ahir, dia de l'exàmen final, s'ho van currar com "jabatos", cadascun d'ells dins de les seves possibilitats, tenint present que més d'un arribava tocat.

L'speeddy 2h 38'50", el futbolista 2h 49' 13", el Charly 2h 59'08, d'aquí i d'allà 3h 01'08", la niña 3 h 16'05", el vasco 3h 26'25", el professor 3h 53'32" (segons els parcials sembla ser que el míster es va trobar al km 30 el mur de Berlín al mig de Florència, je,je,je) i l'Albert, 4 h 10' 08", no em vull imaginar el que devia suar je,je,je... Del Pepe no tinc notícies, ja que no l'he trobat a la classificació, desconec si finalment es va desplaçar.

Realment, crec que globalment els resultats son impressionants i heu donat una lliçó de sacrifici i humiltat, ara us demano que cadascú de vosaltres faci una crònica de la seva vivença particular i les anècdotes, abans de gaudir d'uns dies de merescut descans i sobretot, d'un sopar ric en greixos i alcohol.

Tanmateix vull enviar una forta abraçada al "remolatxa" que espero que s'estigui recuperant ràpidament i també al Sergi i a en Claveyrolat, sembla que aquest any Donosti no ha volgut la presència dels "reds", un altre any serà.

Fins aviat!!!!

crónica d'una milla urbana

Aquest diumenge vaig tenir l'honor de participar a la milla urbana de "dallonces" amb el presi.
A la nostra arribada, ens vàrem trobar a coneguts polleros com l'incansable Christian i família i als germans Sales. Durant l'escalfament moltes cares conegudes, però l'absència dels sempre inguanyables Ben Said i la seva tropa del Medilast Lleida. (això era una molt bona notícia!!!)
Poc desprès de les salutacions de rigor i el començament de l'escalfament va arribar també el "Moha", el qual com sempre ens va saludar i es va afegir al nostre escalfament de manera cordial.

Seguidament "el presi", va prendre la sortida a la cursa de veterans, jo sincerament no sé el que ell pensava, però jo tenia clar de que s'emportaria la victòria de manera acaparadora i sense despentinar-se i la veritat és que així va ser. Des d'un bon principi es va quedar únicament amb la companyia del pare dels germans Sales, però al primer canvi de ritme ja es va quedar sol, arribant a la línia de meta amb una ventatga d'uns 80 metres sobre el segon.

Al final de la jornada va arribar la prova "reina", a la qual em va voler acompanyar el presi, cosa que és d'agrair, ja que ell ja havia complert.
A la sortida els germans Sales, El Christian, el Moha i jo ens desitgem sort, al mateix temps que els hi dic discretament " hoy no nos vamos a pelear eh? (ja sabeu que soc una mica hoollygan).

Doncs sembla que em van fer cas, es van posar a tirar el Llorenç i el Moha a un ritme totalment soportable, mentre el Christian i jo ens pegàvem als seus culets. Tanmateix vaig constatar que el presi aguantava bé amb el grupet. Abans d'arribar al 1.000, encara anàvem a un ritme bastant lent, però jo ja tenia clar que el Llorenç guanyaria i de fet va ser així. A partir d'aquest punt ens vàrem quedar solets tots quatre i quan va sonar la campana (400 m del final) ens vàrem mirar i amb sistema de telepatia ens vàrem dir "maricón el último". Total que l'últim vaig ser jo, ja que els altres tres al final sempre son més ràpids i el fet de fer-se una cursa lenta no em va beneficiar en res, però bé, content i satisfet.

Dir que el presi va còrrer com un "jabato" i va assolir curiosament la 8ena posició, la última que se "pillaba pellizco", je,je,je,je.

Posteriorment va venir lo millor de la jornada, el presi, la meva família i un servidor vàrem compartir un arrosset de llamàntol d'allò més bó. mmmmmmmmh!!!

Per finalitzar només he de dir: Bon viatge a Florència i Donosti i sobretot "MOLTA MERDAAAAAAAAAAAAAAAA"

ELS "POLLEROS"

Bon dia xicots, serveixin dos ratlles desde l'Associcació de Polleros d'Andorra, per recordar-vos que ja queda poc, en realitat ja li teniu el "peu al coll", i encoratjar-vos encara que sigui des de l'ombra i no poder estar lluitan amb vosaltres km a km.

També enviar una forta abraçada al company Isidre, tot i esperant i desitjant una més que ràpida i satisfactória recuperació.

Des de l'APA (Associcació de Polleros d'Andorra) :

MOLTA SORT A TOTS !!!!!!!!!!!!!!!!!!

Càbala maratoniana

Bones,

Ja s'acosta la fita florentina i que mès qui menys comencem a fer els nostre prònostics del temps que voldriem fer o que hauriem de fer. Us passo tres links que us poden ajudar o no!!!

http://marathonblog.blog.lemonde.fr/2009/02/23/comment-predire-votre-temps-au-marathon/

http://home.nordnet.fr/scharlet/calculs/prevision.htm

http://www.mcmillanrunning.com/mcmillanrunningcalculator.htm

Ja direu el que us sembla.

Fins a la tarda

El temps a Firenze

http://espanol.weather.com/weather/10day-Florencia-ITXX0028
http://www.intellicast.com/Local/Weather.aspx?unit=C&location=ITXX0028

El TERMCAT publica un diccionari d’atletisme en línia

El TERMCAT ha publicat un diccionari d’atletisme en línia. El treball s’ha preparat a petició dels organitzadors del Campionat Europeu d’Atletisme (http://www.bcn2010.org/) que es farà a Barcelona durant el mes de juliol del 2010.

L’objectiu del diccionari és apropar la terminologia d’aquesta disciplina olímpica a tots els esportistes i aficionats, i també a tot l’equip de traductors, voluntaris i al conjunt de periodistes que hauran d’informar
sobre aquesta fita en l’esfera esportiva internacional.

El diccionari recull uns quatre-cents cinquanta termes de l’àmbit de l’atletisme amb les denominacions i la definició en català i amb els equivalents en castellà, francès i anglès. La terminologia recollida fa referència sobretot a l’espai de competició, les modalitats i les proves de cada modalitat, l’equip requerit, els esportistes, els jutges i l’organització.

Per a elaborar aquest diccionari s’ha partit del Diccionari d’atletisme del TERMCAT, editat l’any 1992 amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona. Amb l’objectiu d’assegurar-ne l’actualitat, s’ha fet una revisió completa de denominacions, equivalents i definicions d’acord amb el Diccionari general de l’esport, que contindrà 13.000 termes.

L’obra forma part de la col·lecció Diccionaris en Línia, que aplega reculls de terminologia específica sobre àmbits d’especialitat diversos, com ara la Terminologia dels videojocs, el Diccionari d’esports olímpics o el
Diccionari de la renda. La interfície utilitzada permet consultar les denominacions en l’índex alfabètic de cada llengua, en l’índex temàtic o bé fer una cerca en el quadre de diàleg, tant d’una denominació com d’un mot de la definició.

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d’atletisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)

http://www.termcat.cat/dicci/atletisme/index.html

Patir

PATIR : 5 lletres que ahir van agafar tota els seu esplendor a l'estadi comunal .

A les 19h30 ja aflorava en l'ambient el sentiment que tocaria apretar fort les dents, els 20x400m a ritmes elevats s'anunciaven ben calents.

L'escalfament de mitja hora ja va ser molt aclaridor, el silenci era latent i tothom tenia al cap les seves series i els seus temps de referència. Estiraments i un parell de rectes i comença l'espectacle.

Les primeres series ens confirmaven les vibracions inicials, els temps eren molt collats. Tot i els ànims d'en Correcaminos i del Presi els cossos anaven mostrant signes evidents de fatiga. El comptador anava restant i a la desena ja anàvem descansant com podíem, ens assentavem, ens aguantàvem a la barana... tot valia.

Van arribar les 5 darreres, el Mister, que ens havia servit de gran estímul, va dir que seguíssim nosaltres, tots pensàvem 5 més i s'ha acabat el patiment. Les respiracions ja denotaven el cansament prolongat, els descansos inter-serials s'allargaven uns quants segonets més, ja notàvem un dolor al pit bastant intens...

Ja estàvem a la darrera sèrie: la punyetera corba Buda es va fer eterna però a la ùltima recta ja veiem el final del túnel. Apretadeta final creuem la línea d’arribada i com diu el nostre amic Mr Remolcha XIMPUM, s’ha acabat, finito, c’est fini!!! Com cantava Jim Morrisson "This the end" ja ha finalitzat l'agònia, la freqüència cardíaca esta pels núvols, el cos ben baldat i mentalment penses que t'has fotut un bon entrenament.

Tot suma per Firenze. Avui rodatge "suavecito i con cariño"

Firenze

Ja queden menys de dues setmanes per a la gran cita i cal començar a coordinar l'expedició. L'Eva proposa fer una quedada el proper finde. A veure si donem senyals de vida i confirmem o no el dia i el lloc.
Tb cal començar a mirar el tema restauració... q no ens falti la pasta!!! Mamma mia!!!

Isidre

Avui he volgut escriure la nova entrada sobre el mestre d'Anyós, no el del Romànic, sinó al de la muntanya/asfalt/tartan, quina passada de tio sacrificat, de company dedicat, de bèstia de la velocitat!!!

Ara cal que descansi uns dies i es plantegi nous reptes (encara que jo sóc dels q encara el veu a Donosti...), el 2h48' ho té a la mà i si no és aquesta tardor serà a la primavera o a la tardor pròxima.
Jo ja el trobo a faltar, tant al matíamb els correus matinals, com als entrenaments!!!
Esperem q en pocs dies ens doni una alegria i el tornem a tenir amb nosaltres camí dels somnis.
Ànims mestre i que el polen i la jalea ens acompanyin!!!

Nova temporada. Nova imatge

L'1 de novembre ha engegat la temporada 2009/2010. El club continua el seu creixement i ja afrontem la segona temporada amb moltes ganes i nous projectes.
El bloc també evoluciona i canvia una mica d'imatge, afegeix continguts i possibilita la participació de tothom que estimi el món de l'atletisme.
Així doncs, esperem les vostres aportacions.

Salutacions,

Amics Atletisme Andorra

Maratonians massius al Club

Aquest any si!!!! Ja tenim els "pettorales" i el "dorsaloak"!!!!

Alan, Cesar, Enrique, Albert, Edgar, Pepe, Isidre, El Menda, i (Lo millor pel final ) la Eva.

8 homes i una dona del Club afrontaran els 42.195 metres que consta la mítica prova de la marató el proper 30 de novembre. Anirem tots cap a terres italianes exceptuant l'Isidre que anira a la bella Donosti. Ara toquen uns quants dies d'entrenos entre riure, cachondeo, bromes i alguna que altre queixa (poques ;-) ), peró sempre amb bon rotllo i la motivació sempre a tope.

Esperem que l'amic John s'apunti amb nosaltres.

A entrenar s'ha dit.

NB1: La setmana que ve primera cronica dels entrenaments.

NB2: Alan no t'esgarrifis sobre les faltes d'ortogràfia. Sorry!!!

NB3: Hi ha hagut mai un club andorrà amb tants participants en una marató el mateix dia?????

CURSA DE PINEDA 10 KM. 14 DE JUNY

Diumenge vinent, el club farà la seva sortida més nombrosa a la ja tradicional cursa de Pineda. 17 atletes del club pendran la sortida a les 9 del matí.

Després de la cursa i en un lloc encara per decidir es farà el dinar social (amb pasta i aigua per suposat).

Per a molts serà la cloenda de la temporada en ruta, per a d'altres un pas més en els objectius de l'estiu, així que a tope tots!!!

Enguany han canviat el recorregut però continua sent ràpid. Cal aprofitar-ho.

Ens veiem a Pineda!!!

CURSA DE BALMA 10 KM. 1 DE MAIG

Benvolguts amics,

El dia 1 de maig estem organitzant una sortida atlètica a la cursa popular del poble de Balma.Per tal de tenir la relació d’atletes interessats en participar, i poder anar tramitant les inscripcions, agrairíem ens ho féssiu saber abans del diumenge 19/04/2009 a les 24h.

Us recordem que us podeu posar en contacte amb nosaltres via aquesta adreça de correu electrònic, així com mitjançant algun dels membres de la Junta Directiva del club.

Els preus de les inscripcions són:10Km 8€ 5Km 5€

En cas de fer-se la inscripció el mateix dia de la cursa l’increment del cost és de 3€ en ambdues distàncies.

Aquesta cursa a banda d’ésser una excel·lent oportunitat per mesurar el nostre estat de forma i fer un bon registre en la distància escollida, és una oportunitat per passar una jornada tots junts i fer caliu.

La nostra idea, es poder agrupar-nos per tal de fer un comboi i marxar tots junts, esmorzar plegats, i participar a la cursa. La tornada i el dinar, dependrà de les vostres preferències i propostes.

Animeu-vos!!!

Salutacions,

Amics Atletisme Andorra

Crónica del 10000 m Campionat de Catalunya

Que feia jo una plujosa, ventosa i freda tarda de març a Granollers??? Pq l'Edgar no estava a Pyrennes amb l'Anna???
Encara no ho entenc, però estava a punt de disputar la primera prova seria en pista. La prova en si no era gaire difícil, donar 25 tombs a una pista... Així que jo, q no havia d'haver sortit d'Aixirivall vaig estrenar-me i de quina manera...

A les 16'30 arribem a l'estadi, una pista normal sense "atajos" o sigui ovalada com les tota la vida... S'estan disputant les proves de base catalana, on la majoria són catalans del sud que ganbem una pasada!!! Dp les noies, amb la Silvia Felipo que va fer una cursa que t'hi cagues!!!
Acabades les noies i quan ja començava a tenir jo el culin apretat va ser el torn del veterans M-35 i 40 amb els col·legues de pista coberta del Correcaminos...
En aquell moment encara a veia tot bé, així q tocava escalfar i vaig fer-ho amb tot un campió de Catalunya!!! Vaig acompanyar al Toni en el seu escalfament i crec q això va ser definitiu x a la seva victòria... primer escalfament conjunt i campionat!!! Llàstima q a mi no em passes el mateix...
Doncs bé, dp del platan de rigor, powerade, escalfament i nervis toca l'hora de córrer. 38 tios a la pista, Barça Espanyol i AAA entre els clubs participants, o sigui la creme de la creme...
Un minut abans de la sortida, obren el sostre i les finestres de l'estadi i ja us podeu imaginar el catxondeo, podíem haver fet el primer deu mil nudista de la història i aguessim acabats més cómodes...
Tret de sortida i amic de Elton John l'últim!!! Però no era una cursa de 10000 q dura més de 30 minuts??? Potser és un 5000... Comencem la cursa i jo que em situo en el grup dels que coneixo de les proves de ruta i venga venga que el ritme no caigui... Passen els km o millor dit les voltes i jo més xulo que la una aguantant els canvis, va va a veure qui té collons de canviar!!! Q arriba la gent d'Aixirivall!!!
Més i més voltes i vinga a veure qui pot més que això ja s'acaba o no??? Doncs no, encara queden 3 km o 7 voles i mitja!!! i les cames em diuen Pq no ens em quedat a Aixirivall veient la peli de la tarda???
Eh! amics no marxeu q anavem molt bé junts!!! Espereu q no vull estar sol!!! Però res, egoistes!!
Ara sol i la pista q ara ja no és la mateixa q a la darrera volta, pq aquesta puja i puja i ara sembla que plou i fa vent, que és més fosc, que les línies es veuen poc, q el crono va més ràpid q abans i jo més lent!!! les voltes ja no passen, costen d'arribar i les locomotores comencen el ritme del doblatge sense pietat i jo q no avanço, no avanço i l'Edgar q estaria més sec i calent a Pyrenees va dient ànim ànim i jo no avanço no avanço... Qui ha canviat la distancia del 10000 per una mitja??? Pq les voltes són ara de 500 metres... tilin tilin última volta!!! no pot ser!!! ja acabo i intento canviar però les cames ja van camí del vestidor arrossegant-se pel terra i jo q no avanço no avanço i quan arriba la darrera recta penso. PQ NO EM VAIG QUEDAR A AIXIRIVALL!!!

Finalment acabo desfet, fred, mullat i pensant que la propera vegada anirà millor

En fi, espero q em serveixi d'experiència... i que hagi après q amb les curses dels grans no es juga...

Camp. Catalunya 10.000 metres pista absolut

Aquest passat diumenge passat el nostre company "speeddy", va prendre part a la pista de Granollers, al Campionat de Catalunya de 10.000 en pista absolut, obtenint una excel·lent 17ª plaça, amb un temps de 33'12"02.
Cal felicitar a l'Alan per la marca obtinguda, tenint present que és el primer 10.000 en pista que fa i la veritat, 25 voltes a una pista no han de ser cap regalet i evidentment no té res a veure amb un 10.000 en ruta.
Des d'aquí vull donar-li la meva més sincera enhorabona i encoratjar-lo a que s'animi aquest estiu a tornar a provar-ho, si més no encara que sigui al 5.000.

CRONICA D'UNS EUROPEUS INDOOR

DIA 24/03: Tot comença molt aviat, massa aviat!!!!. Són les 04h00 de la matinada que ens posem en marxa, i després de 1400 Kms, cançons de germanor i vàries parades fisiológiques i alimentàries, arribem a LORETO, petita població italiana de peregrinatge religiós, en plan Lourdes o Montserrat. Així que ja us podeu fer una idea de la FIESTA NOCTURNA diària ..... Decidim no anar a "rodar" i fer "pujades", així que a dormir.
DIA 25/03: Desplaçament en plan delegació andorrana, totalment uniformats amb la indumentaria oficial de la FAA cap a ANCONA a fer el "cheeking". I a la pista .... Ufffffffffff quina pista coberta companys. Tots 4 ens vam mirar i van sobrar les paraules. Vam decidir observar durant uns minuts el lloc on ens trobaven, l'entorn que ens envoltava i el bullici de la gent (atletes i organitzadors) que anaven amunt i avall. BRUTAL !!!!
Un cop fer el "cheeking" i confirmar la nostra presència per l'endemà als 800, a dinar i de visita a ANCONA (per cert localitat res d'altre món). Desplaçament a "PORTO URRACO" (pà los amigos) a sopar (1/2 metre de pizza i un platet de pasta, acompanyat d'una copeta de vi frizante) i a descansar per l'endemà.
DIA 26/03: Esmorzar i desplaçament cap a ANCONA, per tal de absorbir i participar del bon rotllo tant a fora com a dintre de la pista i tenir una primera presa de contacte amb el tartan de la pista (coliseum per nosaltres).
De la resta del dia no explico res, ja que crec que haurien d'ésser els protagonistes que us facin arribar les seves sensacions.
Com a espectador us diré que tant la Gemma com el Cesar es van buidar, quedan plenament satisfets. Pel que al David, doncs van veure possible la seva classificació per la final, ja que a 300 metres anava 3er, classificants-se els dos primers. No va poder ser, però es va deixar l'ànima en els darrers 100 metres. La decepció inicial va passar a resignació posterior i amb aquest ànim agridolç per part de tots, vam anar a sopar al mateix restaurant de la nit anterior, finalitzant la velada amb un més que merescut gelatto. Ah!!! ens van trobar amb l'Abraham i la Magi MORENO, que ja havien arribat i instal.Lat a "PORTO URRACO". Després d'intercanviar impressions amb el director de la FAA vam tornar cap a LORETO a descansar.
DIA 27/03: "No hay mal que por bien no venga", així que el fet de no tenir cap dels nostres atletes en les finals dels 800, ens permetia visita turistica a diferents indrets panoràmics dels entorns, passant per una bodega típica de la zona, efectuant un tast de vins i adquirin alguna ampolla de begudes isotóniques. Desplaçamet a ANCONA per confirmar l'assistència als 1500 del dia 28 i dinar al mateix palau indoor. Ens vam trobar tant cómodes que vam passar la tarda disfrutant i admirant a multitud d'atletes (masculins i femenins) d'entre 50 i 90 anys que participaven en tot tipus de proves, arriban a la culminació amb la participació d'un home, master 90, que va efectuar un 200 aconseguint que el palau indoor es posés en peu per reconeixer-li el seu esforç. Es tractava del participant més vell dels campionats. Després d'aquesta "cura d'humiltat" per part d'aquest veterà, vam tornar a sopar a "PORTO URRACO" i a descansar per l'endemà.
DIA 28/03: GRAN DIA !!!! La Gemma va millorar la seva marca en solament 12 segons!!!!! BRUTAL !!!!!, IMPRESIONANT!!!! Una cursa ràpida però que desde les grades donava la sensació que tenia controlada en tot moment, darrera d'una italiana i seguida de molt aprop de 2 espanyoles. El resultat final, doncs ja el coneixeu. NOVAMENT MOLTES FELICITATS GEMMA.
El César, que dir del "chollas" del César?? Ja no es tractava del Cesar novato dels 800. A la cambra de requeriment se`l veia tot concentrat, va sortir a la pista que feia por mirar-li als ulls i crec que els rivals ho van percebre. Quina cursa es va "currar" el AMIGÓ!!! El tio s'ho va treballar des del primer moment no volen quedar-se "en terra de ningú" i ho va aconseguir, obtenint un resultat fastàstic, baixant la seva marca personal en 4 segons.
Era el torn del correcaminos, lluint ferides de guerra a la seva cama esquerra obsequiades per un "enemic" als 800, va sortir a la pista amb cara de pocs amics, havent-se de mesurar a la sèrie forta, i PER DÉU que era forta, crec que van passar el 1000 a 2'42", iniciant-se una guerra entre un espanyol i un francés (i no es tracta de cap xiste) ja que l'espanyol venia emprenyat havent quedat fora de la final de 800 al fer solament 2´00", arribat a posar en peu l'estadi. El David es va buidar i realment se'l veia content de com havia corregut encara que no va poder millorar la seva marca.
Cal dir que també va participar la Magi MORENO, aconseguint un metall (plata) en salt d'alçada amb un salt de 1,61 cm. La guanayadora va ser una russa amb un salt de 1,64 cm.
Contents i satisfets vam dinar a l'estadi i vam iniciar el retorn cap a casa, anant a dormir a NIÇA.
DIA 30/03: Retorn cap a Andorra.
Bé, espero que amb aquesta crónica us pogueu fer una idea del que hem viscut durant uns dies i animar-vos a participar en competicions d'aquesta índole sense cap mena de complexe, ja que de ben segur ens pot servir per aprendre, admirar i respectar als masters que participen en aquests campionats. A nosaltres de ben segur que ens ha passat.

Una abraçada

Campionat d'Europa de veterans pista coberta.

Avui divendres 27 de març comença l'aventura esportiva dels nostres 4 representants a Ancona (Itàlia). El tret de sortida el donarà la Gemma i avui mateix també debutaran el David i el Cesar.

Van sortir el dimecres a les 4 del matí i van arribar a les 18 del mateix dimecres amb 1400 km a les cames... Sort de l'assistència i direcció del presi Xavi que va com a cap de delegació.

Hores abans del debut les sensacions són molt positives i els ànims estan a tope.

Els horaris d'avui són:

17.45 Semifinals de 800 femení x a la Gemma

20.45 Sèries de 800 masculí x al David i al Cesar

Dissabte 28

9.10 Semifinals de 800 masculí. Segons els resultats de divendres

21.05 Final de 800 femení. Segons els resultats de divendres

22.25 Final de 800 masculí. Segons els resultats de divendres

Diumenge 29

10.10 Final 1500 femení amb la Gemma

14 Final 1500 masculí amb el David i el Cesar

Podeu trobar tota la informació de la competició i seguir als nostres col·leguis a la web:

http://www.evaci2009.com/

I ho podreu seguir visualment a:

http://www.youtoube.com/evaci2009

Molta sort als tres!!!! I que soni l'himne andorrà!!!

FOTOS CROSS D'ANDORRA

CROSS INTERNACIONAL VALLS D'ANDORRA

Hola AMICS,COMPANYS, CAMARADAS
Encara que no surt reflectit a la premsa escrita del pais (com acostuma a ésser habitual) voldria felicitar a tots els que váu decidir passar la matinal de diumenge participant al cross d'Andorra i exhibint novament els nostres colors, tot i provocar de ben segur, més d'un comentari.
I que dir dels resultats !!!! doncs .... FELICITATS.
Vaja equip de VETERANS DEL VIETNAM que estem moldejant i que dir dels promeses a veterans Alan i SANVICENTE ...
Poca cosa més a dir, tantsols animar a tots els lectors del blog a participar i deixar la seva emprenta a mode de comentari, suggeriment, pregunta o simplement, salutació.
IDENTIFIQUEM-NOS amb el nom del nostre club AMICS i col·laborem a fer-lo gran.
Salut

Mitja marató i 10 km de Blagnac.

Bé, aquest cap de setmana nova participació massiva dels "reds" a Blagnac, en aquest cas 8 atletes (no està malament oi?). L'Speedy i el Vasco ho tornaran a provar a la mitja, per tal de superar l'excel·lent resultat de Gavà, mentre que Édgar, John, César, Miranda, la niña i el futbolista ho provaran als 10 kms.
Tanmateix "el futbolista" farà la seva primera sortida en grup i així viure l'ambientillo i poder donar les seves impressions.
Que tingueu tots molta sort i ja que estareu a Blagnac espero que correu com "avions" i ja donareu les vostres cròniques dilluns.

Salut!

Campionat d'Andorra d'Hivern. Campions en 1500m!!!

Gran debut del club en el primer campionat nacional!!!
El botí ha estat excel·lent: un campionat i un subcampionat absolut així com a grans marques personals de tots els participants. Els resultats els trobareu a la dreta.

Com algú va dir: la "marea" vermella es va deixar notar pel comunal. Esperem que a l'estiu i amb millor temps encara siguem més presents.

Us recordo, però, que el dia 22 hi ha el nacional de cross a la Borda Mateu i que també hauríem de ser presents!!!

A més el John estrenarà les ASICS canyeres i debutarà en cross!!!!

INSCRIPCIONS PER A LA CURSA DE BOMBERS

INSCRIPCIONS PER A LA CURSA DE BOMBERS
BARCELONA DIUMENGE 5 D’ABRIL DE 2009

INSCRIPCIÓ D’ATLETES AMB XIP GROC: 13 EUROS
INSCRIPCIÓ D’ATLETES SENSE XIP GROC: 16 EUROS

LA GENT QUE ESTIGUI INTERESSADA EN ADQUIRIR EN PROPIETAT EL XIP GROC DE CHAMPIONCHIP HA DE PORTAR 18 EUROS

DATA LÍMIT: DILLUNS 2 DE MARÇ A LES 19’30 HORES

ELS DINERS ES PODEN ENTREGAR ALS MEMBRES DE LA JUNTA O DEIXAR-HO EN UN SOBRE A NOM DEL CLUB A LA RECEPCIÓ DE L’ESTADI (NO OBLIDEU DE POSAR EL VOSTRE NOM I COGNOMS)

Mitja Marató de Gavà

El darrer cap de setmana una representació de 5 atletes del club va disputar la mitja de Gavà. Els resultats els podeu trobar a la part dreta del blog.

Cal destacar q el PROFE va patir una inoportuna mega-ampolla al peu que va minvar les seves prestacions, però el podeu veure en ple esforç, un jabato q va fer 14 km coix!!!

La crònica us l'estalvio pq el dilluns ja vam explicar les batalletes al rodatge.

Cap de setmana ple d'èxits per al club!!!

Hem viscut el millor cap de setmana atlètic en el que portem d'existència, 2 campionats de Catalunya de veterans, dos sub-campionats i 2 llocs de molt mèrit!!!

La Gemma i el David s'han repartit els campionats i sub-campionats de 800 i 1500 en la categoria de més de 35 anys!!! (vegeu les marques als resultats). A més, el David ha aconseguit un podi en el 3000m (3r) i el Cèsar s'ha quedat a les portes del mateix lloc, quedant en un impressionant 4t lloc (esperant q l'any vinent rascarà medalla).

A més un dels darrers fitxatges del club, en Carles Vallverdú ha debutat en mitja marató i ha fet una impressionant marca de 1h 20' 53'' quedant el 120 de 4500 participants. Debut que ens ha deixat sense paraules i més sabent que aquesta cursa era de preparació per a la marató de Barcelona que correrà el proper 1 de març.

Com veieu el club comença a recollir les primeres alegries i esperem q això no pari!!!!

MOLTES FELICITATS A TOTS!!!!

Afegeixo unes fotos del campionat de Catalunya de veterans.

Correus electrònics dels socis i simpatitzants

Bon dia a tots/totes,

per intentar donar moviment al bloc haurieu de passar-me les adreces de c/e dels nous membres per a donar-los accés al bloc i així augmentar i potenciar aquest canal de comunicació.

Moltes gràcies als silenciosos,

Alan, blocaire solitari

Moviment al bloc i posada al dia

Hola a tots/totes,

després d'uns dies de desconnexió torno a escriure al bloc i veig q seguim com sempre, participem 3 o 4... a veure si la parròquia s'anima a explicar les seves vivències!!!

Estem al gener, i després de l'èxit del sopar de divendres sembla q ja tenim plenament consolidat el nostre projecte de club!!!

Durant aquest mes de gener a començat l'activitat a la pista coberta per part dels bolton del club!!! El David i la Gemma han obert el foc amb resultats extraordinaris i només acaben de començar!!! Encara q estan esperant q el presi es recuperi per reforçar l'equip. Us recordo q estan preparant els campionats d'Europa de pista coberta que se celebraran a Ancona a finals de Març. En aquest campionat tindran el reforç del tot terreny del César!!!

La gent del fons engeguem l'any amb la tradicional cursa de Sant Antoni a Barcelona, esperem q els resultats siguin tan bons com a la pista!!! Després començarà la tongada de mitges maratons.

Un altre projecte q s'està començant a coure, després de l'èxit de l'ekiden de l'Albi, és l'ekiden de Paris q se celebrarà el 16 de maig. Serà la sortida social de primavera d'aquest any, així q tothom q hi estigui interessat q s'informi amb els companys de junta o amb el director tècnic.
En principi es tracta d passat un finde a la capital veïna i fer una marató per relleus. S'està estudiant el desplaçament (avió, carretera, tren...)
Quan ja tinguem coses concretes us informarem.

Bé, desitjo q us animeu a participar al bloc

DESITJOS PEL 2008

Hola REDS

Suposo que esteu al corrent de la meva lesió, però que en cap cas m'impideix o m'inhabilita per adreçar-me a vosaltres mitjançant el blog.
Així doncs desitjar-vos un FELIÇ ANY NOU ple d'èxits personals, profesionals i esportius (en l'ordre que vulgueu).

No us poseu tristos i no baixeu "la guàrdia", suposo que en tres mesos ja em pujaré al darrer vagó d'algun "trenecito" que faci voltes i voltes a la pista.
Fins llavors, FORÇA i UNA FORTA ABRAÇADA.