dilluns, 22 de juliol del 2019

Andorra Ultra Trail Vallnord 2019

Arriba el mes de juliol i el món del Trail andorrà i part del l'estranger es para. El motiu? molt senzill. Des de fa onze anys es disputa l'Andorra Ultra Trail Vallnord que, poc a poc, ha anat agafant volada i creixent al llarg dels anys, fins fer-se un nom en el panorama internacional.

Com no podia ser d'una altra forma, una bona colla de #reds no han perdut l'ocasió per demostrar la seva qualitat, el seu esforç i tenacitat disputant les diferents distancies que ofereix la prova andorrana. Hem estat presents en la majoria de proves: Marató, Celestrail, Mític, i Solidaritrail (prova no competitiva). A continuació passarem revista als diferents resultats obtinguts pels nostres atletes:

Marató:



La marató, l'han disputat debutants com Leopold López, Sete Suarez i David Rabella. D'altres, ja l'havien disputat en alguna altra ocasió com Pedro Correia, David Piñol, Bruno Pires, Duarte Pires, Jordi Vilanova o el veterà Jesús Rondan.

Resultats tots espectaculars però destacar el TOP15 del David Piñol ( 8è amb 5h45) i del Pedro Correia (15è amb 5h49).
Els següents en arribar han estat Duarte Pires (25è amb 6h22) i Bruno Pires (68è amb 7h03). Jordi Vilanova ha acabat el 287è amb un temps de 9h23

Quan als debutants, paper molt més que meritori dels 3: Sete s'ha classificat el 183è amb un temps de 8h34, Leo s'ha classificat el 202è amb un temps de 8h43 i David ha completat la terna de debutants amb un 239è lloc i un temps de 9h04

I que dir del veterà Jesús que als seus setanta i pico anys te la força i la voluntat d'acabar aquesta dura marató de muntanya en un temps de10h38 i ocupar el lloc 418. Quants de nosaltres podrem fer el mateix que ell a la seva edat? Doncs això, tot un exemple per tots els #reds i els que no ho son també.
David Rabella

Sete, Leo i Pedro



El GRAN Jesús Rondan 
























Celestrail:




Sort diversa pels dos REDS participants en aquesta distancia: Xavi Sentis i Anna Artal. Xavi, ja arrossegava molèsties al sòli però tot i així va voler prendre la sortida i veure que tal evolucionava. Ràpidament va veure que no podria acabar i que la cosa aniria a pitjor i va prendre la millor decisió en aquestes ocasions: abandonar. La propera més i millor Xavi! De la seva banda, Anna va demostrar ser una "tot terreny" i ser competitiva tant en asfalt on, recordem, es l'actual líder de la Lliga de Ponent de mitges maratons, com en muntanya. El seu resultat senzillament espectacular: SEGONA classificada femenina desprès de 14h22 de lluita i esforç.

Anna amb el trofeu de segona classificada femenina
Podi Celestrail












Mític:


Aquest es el relat d'una història de superació personal com passen tantes altres vegades en curses com  aquesta d'ultra llarga distancia. Recordem que estem parlant de 112km i 9700mts de D+ acumulat. Doncs la red Sònia Carrillo s'havia proposat aquest any de fer aquesta prova desprès d'haver superat amb èxit l'any anterior la de la Celestrail. Entrenaments, constància, preseverancia i motivació no li han faltat els mesos previs per afrontar una cursa d'aquestes caracteristiques. Per tant, a les 22h hores del divendres va prendre la sortida d'aquesta aventura vital. Durant els dies previs a la prova, la Sònia i d'altres participants "anònims" van ser objecte d'uns videos i d'unes "histories" creades per Crèdit Andorrà Suporting amb la seva "alma mater", Diana Matin al capdavant. Convidem  tothom a que hi faci un cop d'ull: https://www.youtube.com/watch?v=l0K56PzCoQs 

La Sònia va poder aconseguir el seu somni no sense patiments ni dubtes. La Mític porta aquest nom per alguna cosa. No es gratuït. Es tracta d'una cursa llarga, molt exigent on passa de tot al llarg de la prova. El cas de la "cabritinha",  així l'anomenem els Reds, no va ser diferent. Al contrari. Tota anava en ordre fins arribar al punt de Grau Roig (km 73) on la Sònia, sense gaires forces i amb un "baixón" important volia deixar-ho córrer i tirar la tovallola abandonant en aquell punt. No hagués passat res. Fer prop de 75km per la muntanya està a l'abast de molts pocs. El que passa es que ella, es una persona molt forta i a més es va trobar amb uns quants companys del club que l'esperaven sabent que ja anava "tocadeta".  



En la imatge superior es pot veure la Sònia a Grau amb Pedro Correia, Mireia Molins, Doris Cañizares i Sete Suarez. Tots ells membres del AAA. No eren els únics. D'altres no surten a la foto però també hi eren. I el xat de whattsap del club treia fum tots fent comentaris de recolzament i demanant o donant informació. Com deiem, Sònia estava tocada però no enfonsada. Amb l'ajuda de la Mireia va sortir de Grau a les 21h38 camí d'Incles.  Poc a poc però amb bona lletra. Tant es així que va arribar a Incles, al refugi de Com de Jan a les 4h05 de la matinada de diumenge. Prácticament ja estava fet, però encara quedaven 25km per acabar. Com no podia ser d'una altra manera ho va aconseguir arribant a Ordino a les 09h34 del matí de Diumenge.

La posició final, 130è, es el que menys importa. L'esforç titànic i la capacitat de saber patir i refer-se en una cursa com aquesta demostra de quina pasta estàa feta la Sònia. Sonmi i objectiu complert. 35h34:48 voltant per les muntanyes andorranes. BRAVO Sònia el teu sobrenom de cabritinha et va que ni pintat!

La fotos fetes per Diana Martin parlen per elles mateixes:

 


BRAVO  a tots els valents i valentes que han pres part en aquesta "festa" del trail running. L'any que ve més!

#AAA #GoReds #RedRunners #AAAMuntanya